Sigues positiu.

Dono per entès que heu sentir abastament aquesta expressió. Avui per motius diversos està en circulació, o potser, més que això, està de moda. Que una cosa estigui de moda – per cert, moda s’ha convertit en una paraula demodé ! – és més un signe que alguna cosa és vol dir que no pas que s’entengui. El llibre el secret és un exemple d’aquesta corrent o tendència que així s’anomenen avui les modes. Com tantes altres vegades, la única cosa que ha canviat, realment, és la paraula…
No cal ni dir que soc partidari de ser positiu. Però, hauríem d’haver passat ja , l’edat de la ingenuïtat, – els temps que som, i més, encara els que venen, ens porten o ens haurien de portar a la lucidesa, disciplina més per dones que per homes per què en la lucidesa si pateix i de patir en saben força més les dones ! Més enllà de la ingenuïtat estaria bé comprendre que qualsevol paraula, expressió o idea, potser, utilitzada tan per mostrar com per tapar, depèn de l’us que se’n faci.
Alhora de formular objectius i de visualitzar el futur és imprescindible ser positiu, molt positiu. Les limitacions son en el món, no en la ment. L’actitud positiva és imprescindible per generar l’acció, els plantejaments i les estratègies que ens poden dur al futur desitjat…o millor, no cal limitar-se.
Ara bé, per arribar a algun lloc, cal avaluar quan més objectivament millor la situació present, fer balanç; per resoldre un problema de la mena que sigui, cal acceptar que el tinc o el tenim, i un cop aquí ser positiu és ser valent per veure febleses i limitacions tan com fortaleses i capacitats, no només generar expressions de optimisme, tantes vegades, buit. Ser positiu no és apuntar-se a un optimisme indiscriminat que valgui per a tot. Podria ser que s’estès posant de moda ( la tendència és…) no escoltar cap crítica o aspecte punyent i emprenyador del present fent servir d’excusa el ja popular “sigues positiu” que aleshores passa a fer el paper de bena als ulls. I això, ja no ho és de positiu.