Ningú dubte que un bacteri – per exemple, com els que tinc al meu estomac i que m’ajuden a digerir el menjar – és una forma de vida. Una forma molt diferent a la que soc jo. Ell, o ella ves a saber, bacteri; jo Sapiens. Malgrat aquesta diferencia, vivim junts de forma cooperativa i alegre – almenys jo, ell només ho suposo per que encara no he fet mai enquestes sobre l’estat anímic dels bacteris del meu estomac, tot i que l’altre dia després de la cargolada semblaven inquiets…- cooperem, doncs, cadascú amb la seva consciència. Alguna forma de consciència ha de tenir, el meu amic i soci bacteri, sinó com s’ho fa per saber que ha de fer per seguir viu…encara que la seva consciència, com abans la seva forma de vida, ha de ser necessàriament molt diferent a la meva – i a la teva apreciat lector que descodifiques les grafies que componen aquest escrit i construeixes dins la teva neurologia, si tot va bé, un sentit força semblant al que jo he construït dins la meva quan pensava aquest escrit.
Això ho puc observar anant de gros a petit, de sapiens a bacteri però com en les nines russes una cosa es dintre l’altre i l’altre dintre l’una, de gros a petit i de petit a gros, de sapiens a planeta terra, també.
La visió tecnofila – passió desmesurada i sovint religiosa per la tecnologia corrent als nostres dies – no pot acceptar que el sapiens no és a la punta de la piràmide de la realitat. Fora sapiens, nulla salus, si hem permeteu el llatí que sempre fa bonic en un escrit. De fet, acceptar-ho si que pot, si l’acceptació queda en una pura acceptació formal, verbal, argumental, es dir, que no impliqui cap mena d’acció ni compromís. Acceptaré el que hem diguis si això no implica ni el més petit canvi en la meva vida. Si l’implica t’acusaré de radical, de pessimista i del que calgui…Ay, els tecnofils, tan saberuts per forà, tan porucs per dintre…
En qualsevol cas, jo soc un bacteri-sapiens que habita damunt/dins un ésser major : la mare terra que diguin el que digui, s’ho cregui qui s’ho cregui, te consciència, una consciència superior a la meva; a no ser, apreciats tecnofils que estigueu disposats a acceptar que els bacteris del vostre estomac poden tenir una consciència superior a la vostre…;
Una consciència, la de la mare, evolucionada durant els seus 4000 milions d’anys de vida. La tecnologia és un petit incident dintre la llarga vida de la mare. Anant molt lluny, tres o quatre milions d’anys, però la visió tecnofila, molt menys perquè encara que podem considerar el sílex com una forma de tecnologia, la visió dels seus usuaris no era pas tecnofila , simplement l’usaven sense cap ideologia afegida, era, ni més ni menys, una simple eina.
El món tecnològic, tard o d’hora, xocarà contra la seva xuleria perquè ha perdut la dimensió real de les coses – escolteu J.Lovelock – la mare té la capacitat de seguir viva, com qualsevol altre ésser viu, per exemple, un sapiens qualsevol. Si el pols és entre la terra i els homes, qui guanyarà ?
La natura ajuda als que l’ajuden a realitzar el seu ésser : crear vida.
Avui, és el bloc action day. Quasi 8000 bloggers de tot el mon escrivim un post relacionat amb la defensa del medi natural, això que jo en dic l’harmonia amb la mare. http://www.blogactionday.org/
L’home segueix la llei de la terra,
La terra segueix la llei del cel,
El cel segueix la llei del Tao,
I el Tao segueix la seva própia llei.
Tao-te-king XXV
Xavier P.
