Creure és crear.

Avui, hi ha un llibre que no en puc dir el nom perquè és secret, un llibre que ara és conegut i seguit per moltes persones. M’agrada molt la feina que fa de divulgació sobre un cosa que és fonamental i molt positiva, el futur no ens cau a sobre de qualsevol manera sinó que nosaltres hi intervenim de diverses maneres. Diguem que portem la nau, ara bé el rumb depèn d’això i d’altres coses temps, vents, corrents, les persones del vaixell…Atenció, una cosa és intervenir i l’altre, determinar. Per tant, donada aquesta situació, cal que aprofitem al màxim les nostres forces per intervenir-hi tan constructivament com ens sigui possible. Sense pressa però sense pausa. A un meu amic al Marroc li van dir “ prisa mata, amigo.” Però sense pausa…

Agafo això com a punt de partida. Com qualsevol altre té els seus peros, però per un cap o l’altre cal començar sinó ens quedem al mateix lloc. Voldria que aquesta afirmació fos ja un exemple del que vull dir. Al posicionar-me estableixo un tracte, a aquell que l’afirmació no li agrada, simplement, deixa de llegir, …i li dono la rao, jo tampoc llegeixo el que no m’agrada.. – només faltaria !! ( la cursiva vol ser una segona veu, ironica ) Em simplifico la vida mi mateix i als altres. Això ja es intervenir constructivament en el meu futur.
Sempre, es clar, hi ha les situacions del mig : parlar-ne que no cansa, saber més.
Com tot el que és vol fer bé, cal pensar-hi, lligar caps i donar-se el temps adequat de maduració. I tan me fa si parlo d’una persona, d’un projecte, d’una família, d’una empresa – grossa o petita, i tot l’etcetera que vulgueu, plogueu i desitgeu imaginar.
Intervenir amb efectivitat creant el propi futur com recrea aquest llibre i mentre recrea, amplifica l’amplissima tradició humana de creixement de la consciencia. La consciencia és trobar la manera de crear un futur bo per tu i pels que estimes. En l’impuls de crear el propi futur, batega l’impuls mateix de l’esperit que busca salud, no només en el sentit més corrent d’aquesta paraula quan es refereix a la salud física sinó recuperant el sentit etimologic la paraula salud que vol dir la integritat, “salus” – que tenen les paraules llatines que sempre fan bonic ?
En fi, que salus vol dir, complet, sencer . Suggerint amb suavitat, en el fons del mot que ja te tot allò necessari per seguir endavant; viure, ara si, amb salut. I una salud que només és fa gran si al capdavall, amb els passos que calguin inclou tot allò que ens dona la vida : els altres, una mica més els d’aprop que els de lluny, la mare terra i fins allà on voleu arribar…
Llargament ha ressonat en el temps, la consciencia que l’acció abans de ser acció es pensament. El primer lloc on creem el futur és en la nostre imaginació, amb imatges, amb paraules i amb sensacions, i molt més…
El futur només és crea a un lloc : al present, no és pot crear enlloc més, només al present perquè el futur és crea amb accions i l’única acció que puc fer, realment, és la que faig ara. Enteneu ara no només en un sentit instanti, també com a dia, semana…Un futur bo és aquell que ja comença ser una mica – o molt, que de tot hi ha ! – bo ara, al present que ja hem fa sentir bé.

Un coach és una persona que sap la manera de crear futurs, que com tot, té els seus passos i entrebancs. Com un guia de muntanya o turístic que ja sap el camí perquè hi ha anat abans. Hi ha anat sol quan n’ha apres i acompanyant d’altres. I està preparat pels esforços del camí, les pauses, el ritme, les fonts i tot el que cal per arribar a lloc.
Una persona que accepta demanar ajuda a una altre, simplement per aquest fet, ha creat futur, l’ha acostat i simplificat. Perquè al contrari del que es diu això té mètode. Com que ja hi ha altres persones que hem recorregut el camí abans, ara, podem fer-ho més fàcil, a qui vulgui. Tots per un camí o altre ara mateix, creem futur, per nosaltres i per els que ens envolten. Potser, el llibre més que el secret, s’hauria de dir el desconegut. Encara que el secret, s’ha de dir, té més rotllo…
En fi que no és ni fàcil ni difícil, ni al contrari, ni al reves, va com va. La qüestió es mantenir-se en el camí, evitant dues calamitats, la pressa i la passivitat. I la tercera, la superficialitat. Ajuda molt saber, els passos a seguir, com sortir de les situacions que s’encallen, i dono orientació per focalitzar amb precisió l’objectiu, desig…, futur pròxim i no pròxim…
El que proposa el llibre secret funciona però no tothom ho fa funcionar bé, es veu, que el secret, té un secret de funcionament. Be, dir un secret és massa, diguem una manera de fer-lo anar.
Un bon futur comença al cor, passa pel cap i es converteix en acció… et voila, monsieurs et dames…ja som al present, amb l’acció ja som al present. La primera acció present és iniciar ara el que vindrà, reflexionant i creant amb imatges, paraules i sensacions. Penso que hi ha temor a reflexionar perquè sovint es fa de forma desordenada i erràtica. Quan es fa amb coneixement de causa, funciona i les dificultats del camí son sobrada ment compensades pels resultats i les satisfaccions…Entre els molts prejudicis que corren per aquesta època tan exageradament materialista i individualista és que la imaginació i encara més imaginar el futur, és ser un volat que no toca de peus a terra. Sense la imaginació com a especie no seriem on som, cal molta imaginació per inventar les lletres, o els números, o els dibuixos…molta.
I que faríem sense ?

Creure és Crear…
Que vols crear ? T’ajudo a creure-t’ho…