La seqüència intenció – acció – resultat.1

Començo una serie de tres o quatre escrits sobre la seqüència intenció – acció – resultat. Es podria també, expressar amb tres preguntes : que vull ? – o que volia ? En cas de revisar una cosa passada; que he fet ? Que ha passat ?
Sovint barregem, aquestes coses. Davant d’un conflicte o situació empipadora, les emocions que ens desperta entelen la claredat de quina cosa es cada una. Us sona l’expressió : “sempre estic – o estem, o estan – igual !!” Es l’expressió que davant de un resultat dolent o inadequat, no hem estat capaços de generar una nova acció que permeti mantenir l’intenció i assolir el resultat desitjat per un altre camí.
Avui mateix, he parlat amb la mare d’una adolescent de 17 anys, deia :
- cada dia estem igual, ens barallem, ella no vol sentir a parlar de les seves responsabilitats.
es clar, es adolescent – he dit jo – tot el que diem els adults com a mínim està sota sospita. Val la pena enfadar-se pel que saps segur que passarà ?
I he afegit – has de trobar una altre manera de dir-li les coses, potser amb ironia ?

El diàleg reflexa senzillament la incapacitat de la mare de posar en marxa una acció diferent, la de cada dia ja sabem que no funciona, que dugui a realitzar l’intenció. Deia també, la mare : “ és una edat difícil.” Difícil per qui ? Fixeu-vos la incapacitat es mostra en forma de queixa. Ho deia l’altre dia, darrera una queixa, una incapacitat.